Amb motiu del Dia Mundial del Pacient Trasplantat, a Voxel vam tenir la sort que els nostres companys David i Rubén volguessin compartir com han viscut un trasplantament d’òrgans.
La iniciativa va ser organitzada per Organa, un grup de persones de Voxel que duen a terme accions per a fomentar la inclusió i igualtat. I va ser protagonitzada pel David López Sánchez (Customer Onboarding Engineer) i el Rubén Martínez Cazorla (Customer Onboarding Specialist), moderats pel Lluís Giménez (Rollout Manager). La sessió, amb una participació de més de 40 persones, tenia l’objectiu de donar a conèixer aquesta realitat, així com sensibilitzar als altres companys i companyes respecte a la importància de ser donant.
Com va començar tot?
Tant el David com el Rubén es van veure sorpresos per la necessitat d’un trasplantament d’òrgans: el ronyó i la medul·la òssia, respectivament. El David tenia una malaltia renal, però en el cas del Rubén desconeixia tenir cap mena d’afectació (es va alarmar en tenir símptomes de grip prolongats).
A més, van coincidir en moments inicials de la seva relació amb Voxel. “En el procés d’entrevistes, vaig comentar la meva malaltia renal, i no va suposar cap impediment per a l’empresa” va dir el David. Per part seva, el Rubén va haver d’agafar la baixa al cap de pocs dies d’incorporar-se en la companyia.
Tots dos necessitaven donants que fossin compatibles amb ells i van entrar en una llista d’espera de pacients que necessitaven un trasplantament d’òrgans. En el cas del David, d’uns 5 anys d’espera. En paral·lel, van estudiar la compatibilitat amb els seus familiars. Afortunadament per al David, la seva pròpia mare va poder ser el seu donant. En canvi, el Rubén va esperar uns mesos i va trobar una persona compatible amb ell.
Com van viure tot el procés?
Abans del trasplantament, el David va haver de fer diàlisi amb tot el que comportava: disposar d’una habitació desinfectada, espai per a guardar els subministraments, i passar la nit fent el tractament (filtrar la seva sang per la inactivitat del ronyó), entre altres.
Quant al Rubén, va haver de fer alguna sessió de quimioteràpia i les seves defenses estaven baixes. Això implicava anar amb molta cura per a no agafar cap infecció, per petita que fos.
Així i tot, la gestió emocional és la part més complexa de tot el procés. Per a tots dos, la probabilitat de supervivència després del trasplantament era aproximadament del 80%. Més enllà dels riscos de la pròpia operació, la possibilitat que els altres òrgans del cos poguessin rebutjar al nou, també era un factor de risc.
Per sort, els dos es van poder operar i, encara que en el cas del David va haver-hi algun contratemps, els resultats van ser positius.
Per què és important ser donant d’òrgans?
Hi ha moltes persones que per a viure o millorar la seva qualitat de vida necessiten un trasplantament d’òrgan. Existeixen dues categories de donants: els donants vius i els donants morts.
Pel que respecta als donants vius, qualsevol persona major d’edat i amb bona salut pot ser donant d’òrgans. Les intervencions són molt segures i no comporten riscos ni actuals ni futurs per a la persona donant. En algunes ocasions, per compatibilitat, els propis familiars poden ser els donants.
En relació amb els donants morts, a Espanya, segons la Llei de Trasplantaments, tots i totes som considerats donants d’òrgans tret que hàgim manifestat el contrari. No obstant això, cal confirmar amb la família respecte a tal voluntat de la persona morta.
De fet, Espanya és el líder mundial de donació d’òrgans. Durant el 2022 es van realitzar 5.383 trasplantaments d’òrgans, un increment del 13% respecte a l’any anterior. Malgrat les bones xifres, és molt necessari que més persones se sensibilitzin sobre aquest tema.
Quines reflexions s’emporten d’aquesta experiència?
Una de les coses més complexes de gestionar per al David va ser el fet de no voler veure patir de més a la seva família. El David i el Rubén van assegurar que “no haver de preocupar-te ni ocupar-te de la teva situació laboral durant aquest procés és un gran alleujament”.
Els dos companys van coincidir en el fet que els seus familiars, en viure aquesta realitat més de prop, s’han sensibilitzat respecte a la donació d’òrgans. En aquest sentit, una companya ens va explicar que és donant a arrel que el seu pare va necessitar un trasplantament.
Finalment, van opinar que, encara que sembli un tòpic, és important gaudir de les petites coses i les alegries del dia a dia. Tots dos són persones molt inquietes, i el Rubén ja té una llista de països pendents de visitar “M’ho he guanyat, no?”.
