En repetides ocasions hem sentit que el futur del món i l’origen de canvis significatius està en la inversió en l’educació de les persones1 i en l’ampliació de la seva consciència. Aquesta consciència (entesa com la capacitat de comprendre el món des de diferents perspectives i augmentar els models mentals amb els quals es prenen decisions), es va formant en la vida a través d’experiències que porten a nous aprenentatges.
Com ja vam tractar a l’anterior article, el desenvolupament i el major nivell de consciència de les persones no sols contribueixen al creixement individual, sinó que també exerceixen un paper essencial en la promoció d’un impacte positiu en la societat en el seu conjunt.
A continuació, explicarem com hem arribat a aquests conceptes a Voxel.
El desenvolupament de les persones i la seva consciència com a base fonamental
La història de Voxel està formada per successius esdeveniments de descobriment i d’aprenentatge (de manera molt similar al que succeeix a una persona, atès que una organització no deixa de ser un conjunt d’individus que es relacionen). El fet que els seus fundadors i el seu Comitè de Direcció hagin viscut diverses experiències d’alta intensitat (aquelles de les quals et fan qüestionar els teus principis i valors) els han fet guanyar cada vegada major consciència. Això és un camí, per tant, la “organització” va evolucionant de manera contínua.
Ser una empresa rendible i que alhora la gent estigui a gust en ella no sols és compatible, si no que és molt millor. De fet, és indissoluble, no es pot separar la part professional de la humana.
Un d’aquests fets va tenir lloc durant la pandèmia (un moment de crisi que es torna en oportunitat d’invertir per a qui disposa de la capacitat financera per a fer-ho) en el qual Voxel va rebre diverses propostes d’inversió, una d’elles per una quantia tan alta que permetria jubilar-se còmodament als seus fundadors. No obstant això, van arribar a la conclusió que no volien contreure responsabilitats financeres amb tercers (pel risc de canviar el tipus de decisions que feien en l’organització). Conseqüència d’això, es va propiciar un moment de reflexió profunda en la qual es van adonar que ells eren feliços amb l’essència d’aquesta organització, en la qual havien crescut i s’havien desenvolupat.
Tal sentiment també era compartit pels seus col·laboradors: Voxel havia estat reconeguda com “Great Place To Work” durant dos anys consecutius, la qual cosa reforçava el concepte que ser una organització rendible i que alhora la gent estigui a gust en ella, no sols és compatible sinó que és molt millor, com demostren diversos estudis2. De fet, no es pot separar la part humana de la professional, són una cosa indissoluble. No té sentit dir-li a una persona que els seus problemes es quedin “fora de la porta de l’empresa”, perquè això tindrà implicacions no sols en el curt termini sinó també en el llarg (no sols per a la persona, si no també per a l’empresa!).
Part d’aquesta reflexió era que ells no anaven a “treballar”. El concepte de “treball” era massa transaccional (una persona rep un salari a canvi del seu temps i esforç), la qual cosa no anava molt alineat amb els motivadors intrínsecs de les persones (autonomia, aprenentatge i propòsit)3 ni amb els més extrínsecs (reconeixement i connexió social). Així doncs, calia transcendir això: l’anterior propòsit de voler inspirar a altres empreses per a “crear teixit empresarial sa” i ser “Best Place To Work” havia de canviar cap a crear organitzacions on els seus col·laboradors també poden trobar alineament amb un propòsit personal.
Tothom té dret a ser feliç, i el desenvolupament personal és un dels factors clau.
Van començar a consolidar-se idees clau com que tothom té dret a ser feliç i que un dels factors per a arribar a això consistia a continuar fomentant el desenvolupament dels individus més enllà de l’àmbit professional, especialment a nivell personal – interior. Aquest segon nivell, el qual comença per l’autoconeixement (descobriment de les pròpies fortaleses, febleses, emocions, necessitats, motivacions, etc.), permet evolucionar, prendre millors decisions cap a l’exterior i també guanyar empatia cap als altres per a millorar les relacions.
Per això, els fundadors de Voxel i el seu Comitè de Direcció van decidir que volien anar més enllà del fet que només els seus col·laboradors fossin més feliços i van establir com al seu propòsit superior inspirar a altres empreses perquè també siguin llocs on la gent es pugui desenvolupar (“Great Places To Grow”) i ser més feliç.
El següent diagrama reflecteix com l’ampliació de la consciència i cuidar la felicitat dels individus dins de les empreses pot promoure, al seu torn, una societat més conscient i feliç.
El següent diagrama integra tots els conceptes i els dos cercles virtuosos (el més “instrumental” i el del propòsit superior).
A Voxel no hem descobert res excessivament nou, només que dediquem esforç a ser coherents i posar-ho en pràctica (fins i tot en condicions de fort estrès econòmic, com va ser el període de pandèmia4 ). Procurem actuar amb honestedat, sabent que encara ens queda molt camí per recórrer, sabent que hem d’anar aprenent i explorant en molts àmbits (com ha estat fins ara) i amb el propòsit genuí de continuar desenvolupant la nostra organització i inspirar a uns altres, perquè això repercutirà en un teixit empresarial més sa i una millor societat.
1Nelson Mandela – “La educación es el arma más poderosa que puedes usar para cambiar el mundo”.
2Warwick University – Happiness and Productivity
3Daniel Pink – Drive
4Josep Mº Coll, Jordi del Bas (EADA) – Del liderazgo por valores al impacto holístico – Cómo pueden hacer las empresas un mundo más feliz.
