En un context en què el capitalisme està sent durament atacat com a principal responsable de tots els mals que assetgen la humanitat, termes com a responsabilitat social corporativa, economia del bé comú, corporacions B, triple impacte o Capitalisme Conscient comencen a ser d’ús quotidià . Encara que per diferents vies, tots aquests moviments persegueixen un objectiu comú i probablement sigui el capitalisme conscient el que millor ha sabut sintetitzar, en només dues paraules que per a molts serien dignes de constituir un oxímoron, la intuïció subjacent a aquest objectiu: el problema no és el Sistema en si, sinó el nivell de consciència que el dirigeix. En altres paraules, actuant sinèrgicament amb les forces que constitueixen la veritable naturalesa humana, el sistema ha estat capaç de portar a la humanitat a un nivell de prosperitat i benestar sense precedents en un temps rècord. Per contra, quan els pitjors instints de l’ésser humà s’han posat al volant, el paradís s’ha tornat distopia.
Resulta paradoxal que un mateix sistema estigui avançant paral·lelament en direccions tan diametralment oposades. Per entendre com hem arribat fins aquí, cal examinar, encara que sigui breument, d’on venim. Partim de la base que els mercats han existit des de temps immemorials per tal de facilitar l’intercanvi de béns entre éssers humans. Durant milers d’anys els processos d’intercanvi en el mercat van ser altament ineficients i no va ser fins aproximadament el s.VII a.C. que algú va tenir la brillant idea de crear una eina que facilités aquests processos. Així va néixer el que avui anomenem el diner. Una simple eina al servei de l’intercanvi de béns en el mercat. Encara van haver de passar uns dos mil anys més perquè l’home fos capaç d’establir els pilars de l’economia liberal: el dret de propietat i l’estat de dret.
A partir d’aquí, l’enlairament del progrés va ser meteòric. Els incentius a la innovació que la nova conjuntura va posar damunt de la taula van desencadenar l’esperit emprenedor innat de l’ésser humà, canalitzant a través d’un sistema on diners i mercat creaven un cercle virtuós el resultat del qual era la generació a velocitat exponencial de bé comú. Fins aquí la cara amable de la història del capitalisme.
En paraules de l’historiador Fernand Braudel, el problema del sistema capitalista és que es presta molt fàcilment a pervertir la funció per a la qual el mercat va ser originalment concebut. Per Braudel, el capitalisme transforma la funció del mercat com a sistema d’intercanvi de béns a través dels diners, en un medi la finalitat del qual es redueix a convertir diners en més diners. En el moment en que els diners es converteixen en una finalitat per si mateixa i s’associa maquiavèlicament dita finalitat a la consecució de la felicitat, la perversió del sistema està servida. La moral i el bé comú queden enrere i l’ésser humà comença a confondre la recerca de la felicitat amb la recerca de riquesa. Una confusió que arriba a la seva màxima expressió en el materialisme i que és la responsable última de les plagues amb què els mitjans de comunicació castiguen les nostres ments diàriament: guerres, canvi climàtic, fam, crisis financeres, contaminació, extinció d’espècies …
Injectar consciència en el sistema capitalista equival a retrobar-nos amb la nostra veritable naturalesa humana i abandonar la catastròfica visió dels diners com la darrera parada en el nostre camí a la felicitat. Nombrosos estudis demostren que els valors materialistes, lluny de conduir-nos a la felicitat, constitueixen una autopista cap a tot el contrari. Un cop obtenim la quantitat de diners necessaris per satisfer les nostres necessitats vitals, multiplicar aquesta quantitat per 10, per mil o per deu mil no ens ajuda a ser més feliços.
De fet, els estudis demostren que qualsevol esforç destinat a incrementar els nostres ingressos per sobre de les nostres necessitats vitals va en detriment del temps que necessitem per satisfer les nostres necessitats intrínseques, aquelles de les quals emana la nostra autèntica felicitat. El que Daniel Pink descriu com els 3 pilars de la motivació humana: autonomia/llibertat, excel·lència i propòsit. La ciència, la tecnologia i el progrés no són més que el resultat de la interacció d’aquests tres impulsos naturals. L’economia de lliure mercat és el context que ha fet possible aquesta interacció a escala global.
La pròxima gran revolució serà conscient o no serà
Les catàstrofes que s’associen al capitalisme no són per tant una conseqüència inherent al sistema, sinó el resultat d’haver oblidat qui som i el que realment ens fa feliços. Sense ser-ne conscients, vivim presoners d’un marc mental de creences que no es basen en la nostra experiència empírica i que perverteixen completament l’esperit evolutiu de l’ésser humà. La recerca del propòsit, la necessitat de connexió i l’anhel de llibertat han quedat desplaçats per la farsa psicològica que situa els diners en l’epicentre de la nostra existència i que ens submergeix en un fictici camí a la felicitat basat en l’espiral destructiva del consumisme. Quan aquesta disfunció es propaga a l’esfera empresarial, és quan perdem de vista el veritable propòsit evolutiu de la naturalesa humana i els nostres pitjors instints hackegen el sistema perquè treballi al seu favor.
El s.XXI posarà a l’ésser humà davant el repte més gran de la seva història: el de decidir col·lectiva i conscientment quin món volem per als nostres fills. La decisió no pot ajornar-se i no és una qüestió d’intel·ligència sinó de consciència. Mentre la gent viu aterrida davant la possibilitat que la intel·ligència artificial algun dia iguali o fins i tot superi la humana, la nostra intel·ligència biològica està destruint el planeta. Si no som capaços d’injectar consciència als nostres actes i viure en connexió amb la nostra veritable naturalesa, la intel·ligència artificial serà sens dubte el menor dels problemes del s.XXI. La propera gran revolució serà conscient o no serà.
