A Voxel organitzem periòdicament el “Cercle de Desenvolupament Personal” o trobades en les quals els i les Voxelians debatim al voltant de què és el món de la consciència. Aquesta iniciativa s’emmarca dins del propòsit de Voxel de ser un lloc de creixement i desenvolupament de les persones (Great Places to Grow).
En una d’aquestes sessions, vam tenir el plaer de comptar amb l’Aliciah Casas, qui ha viscut una experiència reveladora que l’ha portat al camí de la Sanació Silenciosa.
Quin va ser el punt de partida?
Durant molts anys, l’Aliciah va experimentar moments molt dolorosos i va patir greus malalties que la van portar a tenir una vida difícil i inestable. El sofriment que sentia va passar a ser, d’alguna manera o un altre, el seu estat natural. No tenia esperança i fins i tot pensava que l’única manera d’alliberar-se del sofriment era deixant d’existir.
Així mateix, i malgrat no deixar de prendre la seva medicació, la seva malaltia no es curava. Al contrari, no feia més que empitjorar. Fins que un dia li va passar el que més endavant sabria que és una il·luminació o el “despertar espontani”.
Físicament, això es va reflectir a veure un raig de llum en els seus ulls, acompanyat d’un soroll eixordador. A partir d’aquell moment, els pensaments del seu cap es van detenir i fins i tot es va preguntar “M’hauré mort?”. Aquella nit va decidir no prendre el tractament mèdic perquè va sentir que el seu cos no el necessitava.
Com va canviar la seva vida?
L’Aliciah ens va explicar que els següents mesos van ser molt intensos. Els primers van estar protagonitzats per sentir un immens amor tot el dia i els posteriors per una etapa més negativa i complexa. Al principi, només li va confessar aquesta experiència als seus afins i més íntims amics “era tremendament difícil d’explicar, i tampoc pensava que era necessari”. Per sort, un amic budista practicant la va acompanyar en aquesta transició.
A partir d’allí, va començar a enfocar la seva ment en el present i de manera conscient, no tan plena de pensaments associats al seu propi ego o al personatge de l’Aliciah. Un altre element que va destacar és que percebia el camp magnètic de tot el que estava al seu voltant: persones, naturalesa, objectes, etc. També va experimentar telepatia amb algunes persones.
Quan va visitar a l’equip mèdic que tractava les seves malalties i van analitzar el seu progrés, no s’ho podien creure. Li van proposar que deixés el tractament mèdic perquè ja no li feia falta, i ella els va contestar que ja ho havia fet. El seu cas va ser arxivat com “curat sense explicació”. Això va començar a prendre forma com el que anomenaria la “Sanació Silenciosa”.
Quines conclusions treu?
L’Aliciah mai para d’investigar respecte a la consciència i ha adquirit molt de coneixement i experiència des que va tenir el despertar. A través d’aquest camí de vida, la Sanació Silenciosa, acompanya a altres persones a obrir-se a l’instant present.
De fet, un company li va preguntar com és possible que pugui estar molta estona sense tenir cap pensament. Automàticament, ella va respondre “Vols que t’ho expliqui o vols experimentar-ho?”. I tot seguit, tots dos van realitzar un exercici per a alliberar la ment durant diversos segons.
Finalment, entre totes les idees que ens va compartir, destaquem algunes frases:
- “Hi ha una línia molt fina entre el que és real i la interpretació que fem de les coses”.
- “El pensament és més limitat del que creiem”.
- “La vida no és comprensible, només vivible”.
- “És important fer-nos responsables dels nostres sentiments i deixar que flueixin”.
Moltes gràcies a l’Aliciah per la seva generositat i temps, i als i les Voxelians (des de l’oficina o en remot) per les seves incansables ganes d’aprendre i debatre. Esperem amb expectació la següent trobada vinculada a la consciència!
