La indústria dels viatges és inherentment global, amb empreses que sovint operen en múltiples zones monetàries. Fins i tot aquelles que s’enfoquen en una sola regió solen gestionar pagaments entrants i sortints en diferents divises, la qual cosa ressalta la complexitat de les operacions financeres en aquest sector.
Al Bavel Travel Summit 2024, Tiago Coimbra, Account Director Travel a Modulr; Severin Gerstenkorn, Strategy Manager a Pliant; Mike Carlo, CEO de XanderPay; Coco He, Global General Manager de Sunrate; i Alfredo Stefani, Director de Partnerships a Voxel; van compartir les seves perspectives sobre les complexitats dels pagaments B2B transfronterers i les solucions que estan modelant el futur de la indústria.
Cost, rapidesa i transparència: punts clau de dolor
En expandir els negocis a l’estranger, “El cost és probablement el major punt de dolor que experimenten les empreses turístiques”, va assenyalar Alfredo Stefani. En el cas de les agències de viatges, per exemple, una agència europea podria beneficiar-se de les transferències econòmiques del SEPA (de la terminologia anglesa “Single Euro Payments Area”) per a transaccions regionals, però enfrontaria tarifes significativament més altes en tractar amb proveïdors en països com Turquia o el Regne Unit, va compartir Severin Gerstenkorn.
En aquest sentit, Coco He va destacar que, en el cas d’una empresa que, per exemple, realitza pagaments des d’Europa cap a Tailàndia, generalment existeixen dos costos. Un és la tarifa de transacció bancària, i l’altre és el marge. No obstant això, aquest tipus de costos no sol ser tan transparent per al pagador. “El marge pot ser especialment significatiu per a les petites i mitjanes empreses, especialment si realitzen pagaments petits però amb freqüència”, va explicar.
A més, la rapidesa es converteix en un factor crític; mentre que les transferències europees solen ser instantànies o processar-se el mateix dia, els pagaments internacionals poden trigar diversos dies a completar-se, va assenyalar Severin.
Mike Carlo va destacar com la desinformació en el sector hoteler genera ineficiències. Molts hotels operen amb moneda local i dòlars estatunidencs, fent que els proveïdors paguin en USD i converteixin els fons en els bancs, incorrent en un marge del 3-4%. “Les empreses sovint accepten aquests alts costos com una cosa normal, sense ser conscients dels estalvis potencials mitjançant estratègies de pagament optimitzades”, va afirmar.
El rol de la tecnologia en la gestió dels pagaments B2B transfronterers
Les solucions de pagament modernes estan transformant la forma en què les empreses turístiques enfronten aquests problemes i contribueixen a fer la indústria més eficient. Quant als costos, Severin Gerstenkorn va explicar que un aspecte important a considerar és la tarifa fixa. A diferència de les transferències SWIFT (acrònim anglès de la “Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunications”), que requereixen assegurar-se que la quantitat enviada coincideixi amb la rebuda i sovint necessiten proveïdors especialitzats que no estan disponibles en tots els països, les targetes de crèdit virtuals són àmpliament acceptades a nivell global. A més, ofereixen un mètode de pagament instantani, assegurant pagaments puntuals als proveïdors.
Tiago Coimbra va compartir un exemple d’una agència de viatges en línia o OTA (de la terminologia anglesa “Online Travel Agency”) que va fer la transició a pagaments amb targeta virtual. El canvi va agilitzar el seu procés de conciliació, reduint la càrrega de treball per als equips financers i desbloquejant temps valuós per a tasques estratègiques.
No obstant això, Mike Carlo va emfatitzar que les targetes virtuals no són una solució única per a tots. Les regulacions regionals, les diferències culturals i els nivells d’acceptació variables signifiquen que les empreses han d’adaptar les seves estratègies de pagament a cada mercat (en anglès):
“Un altre benefici per a les empreses que treballen amb solucions de proveïdors de pagaments és que poden assegurar el compliment regulador“, va comentar Tiago Coimbra.
La necessitat d’educació i col·laboració
Un tema central del debat va ser la importància d’educar a les empreses turístiques sobre les seves opcions de pagament. Les agències de viatges més petites, en particular, poden no estar al corrent d’eines rendibles com les targetes virtuals o plataformes integrades que simplifiquen les transaccionis multimoneda.
Els panelistes van destacar la necessitat de col·laboració entre els proveïdors de pagaments i les companyies del sector turístic. En treballar estretament amb els seus socis, les empreses poden entendre millor els seus fluxos de pagament, reduir els costos ocults i adoptar un enfocament de portafolis per als pagaments B2B.
A mesura que la indústria turística continua expandint-se cap a nous mercats, no existeix una solució universal per a gestionar els pagaments transfronterers. En el seu lloc, les empreses han de desenvolupar una estratègia diversificada, aprofitant una combinació de proveïdors i eines per a satisfer les necessitats regionals. En aquesta línia, Modulr, Pliant, XanderPay i Sunrate formen part de la plataforma Bavel, l’ecosistema que integra tota la xarxa de partners de Voxel per a aportar serveis de valor a les companyies turístiques.
Ja siguin targetes virtuals, mètodes de pagament localitzats o plataformes integrades, la clau està a triar solucions que equilibrin cost, rapidesa i flexibilitat. “Abordar el cost de fer negocis no es tracta només d’estalvis, sinó de desbloquejar el potencial de creixement en un món cada vegada més connectat”, va afirmar Mike Carlo.
